El model dinàmic del robot manipulador descriu l'esforç motor total \(\boldsymbol{\tau}\) necessari, sumant els components d'inèrcia, velocitat i gravetat:
Aquí, \(\boldsymbol{q}\), \(\dot{\boldsymbol{q}}\), \(\ddot{\boldsymbol{q}}\) són els vectors de posició, velocitat i acceleració articulars.
Funció: Determina la massa efectiva que cal moure per generar una acceleració. És l'anàleg de la massa a la segona llei de Newton, \( F=m \cdot a \).
Analogia: La càrrega total que portes en un carretó.
Funció: Recull les forces inercials que apareixen només quan el robot està movent-se ràpidament (terme \( \mathbf{C}(\boldsymbol{q}, \dot{\boldsymbol{q}})\dot{\boldsymbol{q}} \)).
Analogia: La força lateral que sents en un gir brusc.
Funció: Calcula el moment necessari a cada articulació per sostenir el pes dels segments contra la gravetat terrestre. És un vector columna.
Cada component \( g_i(\boldsymbol{q}) \) depèn de la massa del segment i de l'angle que fa el segment amb la vertical.
Analogia: L'esforç per sostenir una maleta amb el braç estès.
Aquest mètode utilitza el model dinàmic per cancel·lar els efectes no lineals i calcular el parell \(\boldsymbol{\tau}\):
Amb l'acceleració de control \(\ddot{\boldsymbol{q}}_c\) definida per un controlador PD lineal basat en l'error \(\boldsymbol{e} = \boldsymbol{q}_d - \boldsymbol{q}\):
Si el model és correcte, el sistema es redueix a un sistema lineal simple, on la dinàmica de l'error \(\boldsymbol{e}\) és:
$$ \ddot{\boldsymbol{e}} + \mathbf{K}_v \dot{\boldsymbol{e}} + \mathbf{K}_p \boldsymbol{e} = \mathbf{0} $$