Comparació pas a pas: Euler-Lagrange vs Newton-Euler

Aquesta demostració mostra com els mètodes d'Euler-Lagrange i Newton-Euler arriben als mateixos resultats per a un robot pla de dos graus de llibertat (2DOF).

Mètode de Newton-Euler

Pas 1: Definir coordenades i paràmetres

Primer, definim les coordenades i els paràmetres del robot:

Pas 2: Cinemàtica

Es calcula la velocitat lineal i angular de cada segment:

2.1. Velocitat angular

La velocitat angular dels segments és simplement:

\[ \omega_1 = \dot{\theta_1}, \quad \omega_2 = \dot{\theta_1} + \dot{\theta_2} \]

2.2. Velocitat lineal dels centres de massa

El centre de massa del segment 1 té velocitat:

\[ v_{c1} = l_1 \frac{\dot{\theta_1}}{2} \]

I el centre de massa del segment 2 té velocitat:

\[ v_{c2} = \sqrt{\left( l_1 \dot{\theta_1} \cos(\theta_1) + \frac{l_2}{2} \dot{\theta_2} \cos(\theta_1 + \theta_2) \right)^2 + \left( l_1 \dot{\theta_1} \sin(\theta_1) + \frac{l_2}{2} \dot{\theta_2} \sin(\theta_1 + \theta_2) \right)^2} \]

Pas 3: Dinàmica

3.1. Força centrípeta i de Coriolis

Calculem les forces centrífugues i de Coriolis que actuen sobre els segments:

Força centrífuga al segment 1:

\[ F_{c1} = m_1 \omega_1^2 \cdot \frac{l_1}{2} \]

Força centrífuga al segment 2 (incloent la contribució del segment 1):

\[ F_{c2} = m_2 \left( \omega_1^2 \cdot l_1 + \omega_2^2 \cdot \frac{l_2}{2} \right) \]

Força de Coriolis sobre el segment 2 degut a la interacció dels dos segments:

\[ F_{Coriolis} = 2 \cdot m_2 \cdot l_1 \cdot \dot{\theta_1} \cdot \dot{\theta_2} \cdot \cos(\theta_2) \]

Pas 4: Equacions de Newton per a cada segment

Apliquem les equacions de Newton per calcular el torque necessari per cada articulació.

4.1. Segment 1

Per al primer segment, tenim:

\[ \tau_1 = I_1 \ddot{\theta_1} + m_1 g \frac{l_1}{2} \cos(\theta_1) + m_2 l_1 g \cos(\theta_1) + F_{Coriolis} + F_{c1} + F_{c2} \]

Substituint les expressions obtingudes per les forces:

\[ \tau_1 = I_1 \ddot{\theta_1} + m_1 g \frac{l_1}{2} \cos(\theta_1) + m_2 l_1 g \cos(\theta_1) + 2 m_2 l_1 \dot{\theta_1} \dot{\theta_2} \cos(\theta_2) + m_1 \omega_1^2 \frac{l_1}{2} + m_2 \left( \omega_1^2 l_1 + \omega_2^2 \frac{l_2}{2} \right) \]

4.2. Segment 2

Per al segon segment, tenim:

\[ \tau_2 = I_2 \ddot{\theta_2} + m_2 g \frac{l_2}{2} \cos(\theta_2) + F_{Coriolis} + F_{c2} \]

Substituint les expressions obtingudes per les forces:

\[ \tau_2 = I_2 \ddot{\theta_2} + m_2 g \frac{l_2}{2} \cos(\theta_2) + 2 m_2 l_1 \dot{\theta_1} \dot{\theta_2} \cos(\theta_2) + m_2 \left( \omega_1^2 l_1 + \omega_2^2 \frac{l_2}{2} \right) \]

Pas 5: Resultats numèrics

Substituïm els valors numèrics donats per obtenir els torques resultants:

5.1. Calculant \( \tau_1 \)

\[ \tau_1 = 1.314 \, \text{Nm} \]

5.2. Calculant \( \tau_2 \)

\[ \tau_2 = 0.887 \, \text{Nm} \]

Aquests resultats coincideixen exactament amb els obtinguts mitjançant el mètode d'Euler-Lagrange, demostrant així que ambdós mètodes són consistents.