La lluna balla entre els núvols, com un secret de plata escrit a la nit.
Sospira els somnis dels vents antics, abraça la mar amb llum infinita.
Ombres dansen en el seu mirall, la foscor xiuxiueja en veu petita.
I el temps s’atura en el seu senyal, com una promesa, dolça i infinita.