L'any 1919, una expedició liderada per l'astrònom britànic Arthur Eddington va posar a prova una de les prediccions més importants de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein: la deflexió de la llum en presència d'un camp gravitatori intens, com el del Sol.
La missió es va dur a terme durant l'eclipsi solar total del 29 de maig de 1919, per tal d'observar estrelles visibles a prop del Sol, que normalment quedarien ocultes per la seva lluminositat.
Les plaques fotogràfiques van mostrar que la posició aparent de les estrelles observades es desplaçava exactament segons les prediccions d'Einstein. Això va ser considerat una validació experimental de la relativitat general i un triomf científic.
Aquest experiment va demostrar que la llum (com a flux de fotons) no només es mou en línia recta, sinó que pot ser desviada per un camp gravitatori. Això implica que els fotons, malgrat no tenir massa en repòs, són afectats per la gravetat, confirmant que es mouen en l'espai-temps corbat.
La confirmació de la relativitat general va tenir repercussions profundes en la física i l'astrofísica:
Després de 1919, altres experiments, com els mesuraments de lents gravitacionals a partir de la llum de quàsars i la detecció d'ones gravitacionals, han continuat donant suport a la teoria d'Einstein.