Considerem un braç humà que sosté un pes amb l’avantbraç estirat horitzontalment. El colze actua com a punt de palanca. La situació es modela de la següent manera:
Per mantenir l’equilibri estàtic del braç, la suma dels moments respecte al colze ha de ser zero. Els moments que actuen són:
Per l'equilibri: \[ F_m \cdot d = P \cdot L + W_{arm} \cdot \frac{L}{2} \]
Substituïm les dades: \[ F_m \cdot 0.04 = 100 \times 0.30 + 50 \times 0.15 \]
Calculem els moments: \[ 100 \times 0.30 = 30 \, \text{N}\cdot\text{m} \] \[ 50 \times 0.15 = 7.5 \, \text{N}\cdot\text{m} \]
El total de moments a compensar és: \[ M_{total} = 30 + 7.5 = 37.5 \, \text{N}\cdot\text{m} \]
La força muscular requerida serà: \[ F_m = \frac{37.5}{0.04} = 937.5 \, \text{N} \]
A més de la força muscular \( F_m \), cal tenir en compte la reacció a l’articulació del colze, que és la resultant de la suma vectorial de:
Una anàlisi completa implicaria determinar la magnitud i la direcció d’aquesta reacció, aplicant també la condició d’equilibri de forces.
En aquest problema hem determinat que, per mantenir l’equilibri estàtic del braç humà subjectat a un pes de \( 100 \, \text{N} \), el múscul bicipital ha d’exercir una força de \( 937.5 \, \text{N} \). Aquest exemple posa de relleu com una petita distància d’accionament (\( d = 0.04 \, \text{m} \)) pot requerir una força molt gran per compensar moments significatius generats pel pes i el pes de l’avantbraç.
Aquest tipus d'anàlisis és fonamental per entendre la mecànica del cos humà i el funcionament de les articulacions en situacions d'esforç estàtic.