Durant els darrers vint anys, la investigació sobre la contaminació per microplàstics ha revelat diverses fonts i vies d'acumulació ambiental. Els microplàstics són partícules plàstiques de menys de 5 mil·límetres que provenen d'una varietat de fonts, incloent-hi el desgast de pneumàtics, la degradació de plàstics més grans i l'alliberament de fibres sintètiques en rentadores. La seva presència s'ha detectat no només en ecosistemes marins i terrestres, sinó també en el cos humà, plantejant preocupacions sobre la salut pública. Estudis recents han demostrat que els microplàstics poden ser ingerits o inhalats, i s'han trobat en teixits humans, incloent-hi la placenta, el pulmó i el colon. Aquestes dades ens ajuden a comprendre millor els impactes dels microplàstics tant en el medi ambient com en la salut humana.
Aquest fenomen ha estat estudiat amb una intensitat creixent des de la primera publicació sobre microplàstics a la revista Science l'any 2004. En aquesta publicació, es va advertir sobre la proliferació de microplàstics als oceans, amb especial èmfasi en la seva acumulació en la fauna marina. Des d'aleshores, la comunitat científica ha dedicat nombrosos esforços a investigar l'abast del problema, analitzant les fonts, les vies d'entrada i els efectes perjudicials que els microplàstics poden tenir en la salut humana i l'ecosistema. Els resultats d'aquestes investigacions han donat lloc a un augment de la consciència pública i a la necessitat de polítiques que abordin la contaminació per microplàstics.
Els microplàstics es classifiquen en dues categories principals: els microplàstics primaris, que són fabricats com a tals (per exemple, en productes de cura personal com esgarrapadores i exfoliants), i els microplàstics secundaris, que es generen per la degradació de plàstics més grans. Segons les estimacions, milions de tones de microplàstics entren a l'ambient cada any, amb un impacte notable en els ecosistemes aquàtics. Per exemple, es calcula que fins a 13 milions de tones de plàstics acaben a l'oceà cada any, i una part significativa d'aquests plàstics es descomponen en microplàstics que són gairebé impossibles d'extreure. Aquesta problemàtica afecta no només la vida marina, sinó també la salut humana, ja que la cadena alimentària pot acumular microplàstics a través del consum de peixos i mariscs contaminats.
Per tal de comprendre millor l'abast d'aquesta problemàtica, els investigadors han recopilat dades sobre la quantitat de microplàstics que entren al medi marí anualment. A continuació, es presenten alguns gràfics que il·lustren aquestes dades i que proporcionen una visió més clara de les fonts principals de microplàstics, així com de la seva distribució en el cos humà.
Figura 1: Quantitat de microplàstics segons les fonts principals. Aquest gràfic mostra les quantitats estimades de microplàstics que entren al medi marí anualment des de diferents fonts.
Figura 2: Contribució relativa de les fonts de microplàstics. Aquest gràfic il·lustra la contribució percentual de cada font a la contaminació per microplàstics.
Figura 3: Desenvolupament de la investigació sobre microplàstics al llarg del temps. Aquest gràfic mostra l'evolució de les investigacions clau sobre microplàstics des del seu inici.
Quines accions creus que podrien prendre's per reduir la contaminació per microplàstics en el medi ambient?