Els autòmates han fascinat els humans durant segles, i sovint són considerats els precursors dels robots moderns. Aquestes màquines, capaces de realitzar moviments o tasques de manera automàtica, imitant humans o animals, tenen una història que es remunta a les primeres civilitzacions. La creació d'autòmates ha estat estretament vinculada a l'enginyeria, la ciència i, en moltes ocasions, la religió i la filosofia.
A la Grècia antiga, un dels primers testimonis de l'existència d'autòmates ve de l'inventor Hero d'Alexandria. Hero va ser un dels enginyers més brillants de la seva època, i va dissenyar una sèrie de dispositius automàtics que funcionaven amb vapor o pesos, com l'eolípila, un dispositiu que utilitzava el vapor per generar moviment rotatori. A més, Hero va desenvolupar autòmates per a escenaris teatrals religiosos, on estàtues i figures es movien de manera automàtica per representar ritus o cerimònies, creant una experiència impressionant per als assistents.
Després de la caiguda de l'Imperi Romà, el coneixement dels autòmates es va conservar parcialment en el món islàmic, on enginyers com Al-Jazari, al segle XII, van seguir desenvolupant dispositius mecànics. Al-Jazari va crear autòmates amb funcions pràctiques i recreatives, incloent-hi un sistema que feia servir un mecanisme hidràulic per moure figures humanes en un escenari de font decorativa. Aquestes creacions no només eren mostres d'enginy, sinó que també simbolitzaven el poder i el domini de la ciència i la tecnologia en aquell període.
A Europa, durant l'edat mitjana, els autòmates eren utilitzats sovint en rellotges monumentals de catedrals i places públiques. Aquests rellotges no només indicaven l'hora, sinó que també presentaven figures que es movien mecànicament a mesura que passaven les hores. Un dels exemples més coneguts és el rellotge astronòmic de Praga, construït al segle XV. Aquest rellotge incorpora diverses figures automàtiques que es mouen cada vegada que sona l'hora, cosa que encara avui atrau milers de visitants.
El Renaixement va suposar un nou auge en la creació d’autòmates, gràcies a l'interès renovat per la ciència i la mecànica. Leonardo da Vinci, un dels grans genis d'aquesta època, va dissenyar un cavaller mecànic capaç de realitzar moviments humans complexos, com moure els braços, el cap i la mandíbula. Aquest cavaller era un exemple de com la tecnologia començava a fusionar-se amb l’art per crear dispositius que no només tenien una funció pràctica, sinó també estètica i simbòlica.
Durant el segle XVIII, es van crear autòmates d'una gran sofisticació mecànica. Un dels més famosos va ser el "Turc", construït per Wolfgang von Kempelen. Es presentava com un autòmat capaç de jugar a escacs, i va ser exhibit davant nombrosos monarques europeus. Durant molts anys, va desconcertar la gent perquè semblava tenir la capacitat de raonar, però més tard es va descobrir que era un truc, ja que hi havia una persona oculta que controlava els moviments del "Turc". Tot i així, aquesta creació va obrir debats sobre la possibilitat de construir màquines pensants, un tema que encara avui és rellevant.
A Catalunya, la creació d'autòmates ha estat tradicionalment lligada a les fires i festes populars. Des de figures folklòriques que es movien gràcies a mecanismes simples fins a pessebres amb figures animades, els autòmates han estat una part important de la cultura popular. Un exemple destacat d'aquesta tradició és la Fira de la Candelera, on durant molts anys es mostraven autòmats que representaven escenes quotidianes o festives. A més, les esglésies catalanes sovint tenien pessebres mecànics, on les figures es movien per narrar els esdeveniments de la història del Nadal.
La relació entre aquests primers autòmates i els robots moderns és clara. Amb els avenços científics de la Revolució Industrial, les màquines van començar a incorporar sistemes més complexos, com motors de vapor, i posteriorment, sistemes elèctrics. Aquestes innovacions van permetre la creació de màquines més autònomes i versàtils, capaces de realitzar tasques molt més sofisticades. Així, els autòmates van evolucionar cap a robots industrials capaços d’automatitzar processos en fàbriques, i amb el temps, cap als robots intel·ligents d’avui dia, que poden aprendre, adaptar-se i interactuar amb humans.
Els autòmates han tingut una influència duradora en la imaginació humana, des de les primeres figures mecàniques fins als robots actuals. Representen no només l'enginy tècnic, sinó també la capacitat humana per somiar amb màquines que puguin imitar la vida mateixa. Així, la història dels autòmates no és només una història de tecnologia, sinó una història de com els humans han intentat, al llarg dels segles, comprendre i replicar la naturalesa del moviment, la vida i la intel·ligència.
Creus que els autòmates del passat van influir en el desenvolupament de la robòtica moderna? Explica la teva opinió i raona amb exemples del text.