Els autòmates són màquines o mecanismes capaços de realitzar tasques o moviments de manera automàtica, sovint imitant accions humanes o animals. Encara que avui dia associem els robots a la tecnologia moderna, la idea d’autòmates existeix des de fa segles. Des de les antigues civilitzacions fins a la Revolució Industrial, els humans han intentat crear dispositius que es moguin i actuïn per si sols, sovint amb finalitats recreatives, simbòliques o religioses. Aquests mecanismes no només eren obres d'enginyeria, sinó que també reflectien les creences filosòfiques i tecnològiques de cada època.
A la Grècia antiga, per exemple, Hero d'Alexandria, un dels grans inventors i enginyers de l'època, va dissenyar dispositius que funcionaven amb vapor, com l'"eolípila", considerat un dels primers motors de vapor de la història. A més de dispositius de vapor, Hero també va crear autòmates que s’utilitzaven en representacions teatrals religioses, amb estàtues que es movien per oferir ofrenes o marcar el temps amb un moviment cíclic, impulsat per pesos i cordes.
Durant l'edat mitjana, els autòmates van adquirir un caràcter més ornamental i simbòlic. A Europa, especialment a les grans ciutats, es construïen rellotges monumentals que incorporaven figures mòbils, sovint representant escenes religioses o personatges històrics. Aquests rellotges no només marcaven el temps, sinó que també eren una mostra de poder i sofisticació tecnològica. Un exemple destacat és el rellotge astronòmic de Praga, que data del segle XV i encara avui en dia continua captivant els visitants amb els seus autòmates mòbils.
Durant el Renaixement, els avenços científics i l’interès per la mecànica van impulsar la creació d’autòmates cada vegada més sofisticats. Un dels inventors més cèlebres d'aquesta època va ser Leonardo da Vinci, que va dissenyar un cavaller mecànic el qual, segons es diu, era capaç de moure els braços, el cap, i fins i tot la mandíbula, simulant moviments humans. Aquest cavaller s’utilitzava per entretenir la cort dels Sforza a Milà. La seva obra és un testimoni de com la mecànica començava a combinar-se amb l’art per crear dispositius sorprenents.
Un dels exemples més fascinants d’autòmates de la Il·lustració és el famós "Turc" de Wolfgang von Kempelen, un suposat autòmat capaç de jugar a escacs. Va ser construït al segle XVIII i va desconcertar moltes persones de l’època, ja que semblava ser una màquina capaç de pensar. Tot i que després es va descobrir que era un truc —hi havia un humà amagat a dins que controlava els moviments—, el Turc va inspirar la reflexió sobre la possibilitat de crear màquines intel·ligents.
Catalunya també té una rica tradició en la creació d'autòmats, especialment associats a les fires i festes populars. Molts d'aquests mecanismes representaven figures folklòriques o escenes religioses, sovint amb una gran atenció al detall mecànic i estètic. A les esglésies, els pessebres mecànics es van fer molt populars, amb figures que es movien per representar els diferents moments del Nadal. Aquestes tradicions han sobreviscut fins als nostres dies i són una part important del patrimoni cultural de la regió.
Aquests primers intents de construir autòmates van ser essencials per al desenvolupament de la robòtica moderna. Amb els avenços en la ciència, com la termodinàmica, l’electricitat i la computació, es van crear màquines cada vegada més complexes que podien realitzar tasques no només físiques, sinó també computacionals. Els robots moderns, que ara es poden trobar en fàbriques, hospitals i llars, són el resultat d’una evolució que va començar fa milers d’anys amb aquests primers autòmates.
Creus que els autòmates del passat van influir en el desenvolupament de la robòtica moderna? Explica la teva opinió i raona amb exemples del text.