Les lleis de la robòtica, formulades per l’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov, són un conjunt de regles ideades per assegurar que els robots es comportin de manera segura i ètica. Aquestes lleis són una part fonamental en el món de la robòtica teòrica i han estat àmpliament discutides en relació amb l'ètica de la intel·ligència artificial. Asimov va introduir aquestes lleis per primera vegada en el seu conte "Runaround" (1942), publicat dins la seva col·lecció de relats *I, Robot*.
Isaac Asimov va escriure aquestes lleis en un moment en què la robòtica era purament teòrica. Malgrat això, la seva visió avançada sobre les possibles implicacions de la robòtica i la intel·ligència artificial ha inspirat debats ètics i legals que encara persisteixen. En els anys 40, la ciència-ficció començava a explorar el concepte de robots, i Asimov va voler crear un conjunt de regles que impedissin que els robots es tornessin perillosos per a la humanitat, com altres escriptors havien plantejat.
La Metallei: Un robot no pot actuar tret que les seves accions estiguin subjectes a les lleis de la robòtica.
Llei Zero: Un robot no pot ferir la humanitat o, per inacció, permetre que la humanitat es faci mal. Aquesta llei col·loca la protecció de la humanitat per sobre de qualsevol altra consideració.
Llei Primera: Un robot no pot ferir un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà vingui a ser perjudicat, excepte si això infringeix la Llei Zero.
Llei Segona: Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte quan aquestes ordres entren en conflicte amb la Llei Primera o la Llei Zero.
Llei Tercera: Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la Llei Primera o la Llei Segona.
Llei Quarta: Un robot ha de realitzar les funcions per a les quals ha estat programat, tret que això entri en conflicte amb una llei d'ordre superior.
La Llei de Procreació: Un robot no pot participar en el disseny o fabricació d'un altre robot tret que el nou robot estigui subjecte a les Lleis de la Robòtica.
Encara que les lleis d'Asimov es van concebre com un exercici de ciència-ficció, les seves implicacions continuen sent rellevants avui dia, especialment en el camp de la intel·ligència artificial i la robòtica avançada. A mesura que els robots i els sistemes d'IA es tornen més autònoms, la necessitat d'una regulació ètica robusta es fa cada vegada més urgent.
Per exemple, en el desenvolupament de vehicles autònoms, es plantegen preguntes similars a les que Asimov va abordar. Com hauria de reaccionar un cotxe autònom si ha de triar entre protegir la vida del seu conductor o la d'un vianant? Encara que les lleis d'Asimov no són aplicables directament, poden servir de punt de partida per a aquests debats.
Tot i la seva influència, les lleis de la robòtica també han estat criticades per ser massa simplistes o per ignorar la complexitat del comportament humà. En la pràctica, és difícil codificar un conjunt de regles que cobreixi totes les situacions possibles en què es pot trobar un robot.
Un exemple clar és la possible contradicció entre la Llei Segona i la Primera: si un ésser humà ordena a un robot que faci mal a un altre humà, el robot hauria d'obeir l'ordre o protegir la víctima? En la ficció d'Asimov, sovint s'exploren dilemes morals complexos d'aquesta naturalesa.
En un món en què els robots estan començant a tenir presència en la vida quotidiana, la discussió sobre l'aplicabilitat de les lleis d'Asimov és més rellevant que mai. Alguns experts argumenten que aquestes lleis són més adequades per a la ciència-ficció que per a la realitat, mentre que altres creuen que poden ser la base d'un futur marc regulador per a la intel·ligència artificial.
Posa't en la pell d'un legislador: Si haguessis de dissenyar un conjunt de lleis per regular el comportament dels robots i la IA en la societat actual, quines serien les teves prioritats? Com equilibraries la necessitat de protecció dels humans amb la llibertat d'innovació tecnològica?