| Investigador | Metorit | Troballa | Any |
|---|---|---|---|
| Joan Oró | Murchison (CM2) | Descobriment d'aminoàcids | 1971 |
| David P. Glavin i col·laboradors | Tagish Lake | Presència d'aminoàcids amb distribució racèmica | 2000 |
| Koichi Nakamura i col·laboradors | Ryugu | Carbonats de calci i magnesi, i compostos orgànics complexos | 2022 |
| Michael Zolensky i col·laboradors | Monahans (1998) | Halita amb inclusions de fluid que contenien aigua asteroidal | 1999 |
Oro J, Gibert J, Lichtenstein H, Wikstrom S, Flory DA (1971) Aminoacids, aliphatic and aromatic hydrocarbons in the Murchison meteorite. Nature 230:105-106.
Les troballes de Joan Oró van ser fonamentals per a la comprensió de l'origen de la vida, demostrant que les nucleobases i aminoàcids podien haver arribat a la Terra a través de meteorits.
La missió Rosetta va ser llançada per l'ESA per estudiar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La sonda va trobar:
Capaccioni, F., Coradini, A., Filacchione, G., Erard, S., Arnold, G., Drossart, P., De Sanctis, M. C., Bockelée-Morvan, D., Capria, M. T., Tosi, F., Leyrat, C., Schmitt, B., Quirico, E., Cerroni, P., Mennella, V., Raponi, A., Ciarniello, M., McCord, T., Moroz, L., Palomba, E., Ammannito, E., Barucci, M. A., Bellucci, G., Benkhoff, J., Bibring, J. P., Blanco, A., Blecka, M., Carlson, R., Carsenty, U., Colangeli, L., Combes, M., Combi, M., Crovisier, J., Encrenaz, T., Federico, C., Fink, U., Fonti, S., Ip, W. H., Irwin, P., Jaumann, R., Kuehrt, E., Langevin, Y., Magni, G., Mottola, S., Orofino, V., Palumbo, P., Piccioni, G., Schade, U., Taylor, F., Tiphène, D., Tozzi, G. P., Beck, P., Biver, N., Bonal, L., Combe, J.-P., Despan, D., Flamini, E., Fornasier, S., Frigeri, A., Grassi, D., Gudipati, M., Longobardo, A., Markus, K., Merlin, F., Orosei, R., Rinaldi, G., Stephan, K., Cartacci, M., Cicchetti, A., Giuppi, S., Hello, Y., Henry, F., Jacquinod, S., Noschese, R., Peter, G., Politi, R., Reess, J. M., & Semery, A. (2015). The organic-rich surface of comet 67P/Churyumov-Gerasimenko as seen by VIRTIS/Rosetta. Science, 347(6220), aaa0628. https://doi.org/10.1126/science.aaa0628
L'ESA ha col·laborat en l'estudi de meteorits com el de Tagish Lake i altres condrites carbonàcies, revelant:
Aquestes troballes donen suport a la hipòtesi que els elements bàsics per la vida són comuns a l'espai i podrien estar presents en molts altres sistemes planetaris.
L'anàlisi del 2010 de l'interior intacte del meteorit Murchinson mitjançant espectrometria de masses FT-ICR d'alta resolució (12 T) ha revelat una diversitat molecular sense precedents, amb 31.554 senyals moleculars úniques detectades en l'interval de masses 150-1000 Da en extractes metanòlics. Els compostos orgànics solubles presenten 10.299 fórmules elementals diferents (CHNOS), amb una composició mitjana de C₁₀₀H₁₅₅O₂₀N₃S₃.
Schmitt-Kopplin, P., Gabelica, Z., Gougeon, R. D., Fekete, A., Kanawati, B., Harir, M., Gebefuegi, I., Eckel, G., & Hertkorn, N. (2010). High molecular diversity of extraterrestrial organic matter in Murchison meteorite revealed 40 years after its fall. Proceedings of the National Academy of Sciences, 107(7), 2763-2768.
L'asteroide 99942 Apophis és un objecte proper a la Terra (NEO) amb un diàmetre estimat de 335 metres. Descobert el 2004, inicialment es va considerar com una amenaça potencial per a la Terra, però observacions recents han descartat qualsevol risc d'impacte durant els propers 100 anys.
El 2021, observacions de radar van permetre als astrònoms refinar la trajectòria d'Apophis, eliminant qualsevol possibilitat d'impacte el 2068. El 13 d'abril de 2029, Apophis passarà a menys de 32.000 quilòmetres) de la Terra, oferint una oportunitat única per estudiar-lo de prop.
La missió OSIRIS-APEX, abans coneguda com a OSIRIS-REx, s'ha redirigit per estudiar Apophis durant el seu proper pas proper a la Terra. La nau espacial realitzarà un vol proper el 2029 i després es reunirà amb l'asteroide per una campanya de 18 mesos per mapar la seva superfície i analitzar la seva composició química.
La missió OSIRIS-REx va ser llançada per estudiar l'asteroide Bennu i recollir mostres de la seva superfície. Després d'un viatge de dos anys, la nau espacial va arribar a Bennu el 2018 i va passar més de dos anys estudiant l'asteroide abans de recollir una mostra el 2020.
La mostra va ser retornada amb èxit a la Terra el setembre de 2023, proporcionant als científics material valuós per entendre millor la formació i evolució del sistema solar. Aquesta missió va marcar un èxit significatiu en l'exploració d'asteroides i va establir les bases per a futures missions com OSIRIS-APEX.
Tant la missió a Bennu com la propera missió a Apophis demostren l'compromís de la NASA per explorar i entendre els objectes propers a la Terra. Aquestes missions no només ens ajuden a comprendre millor el nostre sistema solar, sinó que també milloren la nostra capacitat per protegir la Terra d'impactes potencials d'asteroides.
Les mostres recollides de Bennu per la missió OSIRIS-REx han revelat una varietat de compostos orgànics i inorgànics que aporten informació crucial sobre la formació del Sistema Solar i els possibles orígens de la vida a la Terra. Aquestes troballes inclouen sals diverses, aminoàcids, amines, nucleobases i altres compostos químics essencials.
Les salmorres trobades a Bennu representen entorns on la vida podria haver evolucionat o persistir. Això és significatiu perquè condicions similars s’han detectat en cossos del Sistema Solar com Ceres i Encèlad. La troballa de fosfats de sodi i magnesi, juntament amb nucleobases, suggereix que Bennu podria haver estat un lloc potencial per a la síntesi de molècules prebiòtiques complexes com els nucleòtids.
Les troballes a Bennu són comparables amb altres missions com Hayabusa2, que va recollir mostres de l’asteroide Ryugu. Ambdós asteroides mostren signes d’alteració aquosa i presència de compostos orgànics complexos. A més, les salmorres trobades a Bennu s’assemblen a les identificades a Ceres i als plomalls d’Encèlad, fet que amplia la nostra comprensió dels processos químics en diferents entorns del Sistema Solar.
Les mostres de Bennu proporcionen una finestra única al passat del Sistema Solar i les possibles rutes químiques cap a l’origen de la vida. La presència de compostos orgànics i minerals formats per processos aquosos suggereix que asteroides com Bennu podrien haver estat claus en el lliurament de materials prebiòtics a la Terra primitiva.
Les mostres recollides de l'asteroide Bennu per la missió OSIRIS-REx van ser analitzades en laboratoris amb condicions estrictament controlades per evitar la contaminació terrestre. Diverses tècniques analítiques avançades van ser utilitzades per identificar els compostos químics presents:
Els compostos trobats a Bennu tenen un gran significat per a la ciència, especialment en l'estudi de l'origen de la vida a la Terra i la formació del Sistema Solar:
Els resultats suggereixen que els asteroides com Bennu podrien haver jugat un paper clau en portar molècules prebiòtiques a la Terra primitiva. La presència d’aminoàcids, amines, àcids carboxílics i nucleobases confirma que els ingredients necessaris per a la vida podrien haver estat abundants en el Sistema Solar primitiu.
Els articles citats proporcionen informació crucial sobre la composició química i el context geològic de les mostres recollides de l'asteroide Bennu per la missió OSIRIS-REx.