Exemple d'una corba de llum en la detecció d'un exoplaneta
Quan un exoplaneta transita la seva estrella, la brillantor observada disminueix temporalment, creant una corba de llum característica.
Un exoplaneta és qualsevol planeta situat fora del nostre sistema solar. La majoria orbiten altres estrelles, però alguns, coneguts com a planetes errants, no estan lligats a cap estrella.
Segons les estimacions, hi ha milers de milions d'exoplanetes a la nostra galàxia. A data de febrer de 2025, s'han confirmat més de 5.800 exoplanetes, segons la NASA.
Els exoplanetes es detecten principalment amb la tècnica del trànsit, que mesura la petita disminució de llum quan un planeta passa davant de la seva estrella. Aquesta tècnica facilita la detecció de planetes grans i propers a les seves estrelles, com els Júpiters calents, que produeixen senyals més evidents.
En canvi, els planetes rocosos semblants a la Terra són més petits i solen orbitar més lluny de la seva estrella, cosa que fa que siguin molt més difícils de detectar amb les tècniques actuals.
Una de les tècniques més utilitzades és la del mètode del trànsit. Quan un exoplaneta passa per davant de la seva estrella, la llum de l'estrella disminueix lleugerament. Aquesta reducció es pot mesurar per inferir la presència del planeta.
Quan un exoplaneta transita la seva estrella, la brillantor observada disminueix temporalment, creant una corba de llum característica.
Tot i que els planetes similars a la Terra són probablement comuns a l'univers, encara són difícils de detectar amb les tecnologies actuals. Els nous telescopis, com el James Webb Space Telescope (JWST) i l'Extremely Large Telescope (ELT), ajuden a millorar aquesta detecció i a explorar les seves atmosferes per buscar possibles signes de vida.
"Cada nou exoplaneta descobert ens apropa més a respondre la gran pregunta: estem sols a l’univers?"
| Nom de l'exoplaneta | Estrella hoste | Massa (Terres) | Radi (Terres) | Temperatura d’equilibri (K) | Zona habitable |
|---|---|---|---|---|---|
| Proxima Centauri b | Proxima Centauri | 1.17 | 1.08 | 234 | Sí |
| Kepler-442b | Kepler-442 | 2.36 | 1.34 | 233 | Sí |
| TRAPPIST-1e | TRAPPIST-1 | 0.69 | 0.92 | 231 | Sí |
| TOI-700 d | TOI-700 | 1.72 | 1.19 | 269 | Sí |
| Kepler-1649c | Kepler-1649 | 1.06 | 1.02 | 234 | Sí |
Des del descobriment del primer exoplaneta orbitant una estrella de seqüència principal l'any 1995, l'astronomia ha experimentat una autèntica revolució. A dia d'avui, ja s'han confirmat més de 5.800 exoplanetes, cadascun amb característiques úniques que desafien el nostre coneixement sobre la formació i evolució planetària.
Aquests exoplanetes es troben en una àmplia varietat de tipus i condicions, des de mons rocosos semblants a la Terra fins a gegants gasosos amb atmosferes extremes. Els Júpiters ultra-càlids, com WASP-121 b, són una de les categories més fascinants perquè estan subjectes a temperatures i dinàmiques atmosfèriques que no tenen equivalent al nostre sistema solar.
El camp de la climatologia exoplanetària ha evolucionat ràpidament gràcies a l'ús de tècniques espectroscòpiques avançades, que permeten analitzar la composició i la circulació atmosfèrica d'aquests mons llunyans. L’estudi detallat de les seves atmosferes no només ens ajuda a comprendre millor aquests planetes extrems, sinó que també proporciona informació essencial per a futurs estudis d’habitabilitat en altres tipus d'exoplanetes.
WASP-121b, també conegut com a Tylos, és un exoplaneta situat a uns 900 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Puppis. Es tracta d’un Júpiter ultra-calent, un gegant gasós que orbita molt a prop de la seva estrella, completant una volta en només 30 hores terrestres. Aquesta proximitat extrema fa que una de les seves cares estigui sempre encarada a l’estrella i, per tant, sigui molt més calenta que l’altra, que es manté més freda.
