Per modelar una corba de llum d’una estrella Cefeida, podem usar la següent fórmula:
$$ m(t) = M_0 + A \cdot e^{-k t} \cdot \sin\left(\frac{2\pi t}{P} + \phi\right) $$
On:
Les corbes de llum de les Cefeides no són sinusoides simètriques. Per representar aquesta asimetria, introduïm un factor \( \gamma \) que ajusta la forma de la funció sinusoidal:
$$ m(t) = M_0 + A \cdot e^{-k t} \cdot \sin^\gamma\left(\frac{2\pi t}{P} + \phi\right) $$
Els valors típics de \( \gamma \) són entre 0.6 i 0.8, simulant una pujada ràpida i una baixada més gradual en la corba.
Per connectar el període d’una Cefeida amb la seva brillantor absoluta, utilitzem la següent relació empírica:
$$ M = -2.43 \cdot \log P - 1.67 $$
On:
Això indica que un període més llarg implica una magnitud absoluta més baixa (més brillantor).
$$ m(t) = 14 + 1.5 \cdot e^{-0.2 t} \cdot \sin^{0.7}\left(\frac{2\pi t}{10} + \phi\right) $$
Això ens dóna una corba de llum amb un ascens ràpid i un descens més gradual.