La presència d’aigua a la Lluna ha estat confirmada per diverses missions espacials i estudis científics. Aquesta aigua es troba principalment en forma de gel als pols lunars i com a molècules adsorbides en el regolit lunar.
Les dades de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) de la NASA i la missió Chandrayaan-1 han confirmat la presència de gel d’aigua en cràters permanentment ombrejats als pols lunars (Li et al., 2018).
L’instrument Moon Mineralogy Mapper (M3) de la missió Chandrayaan-1 va detectar signatures espectrals d’aigua en regions il·luminades pel Sol (Pieters et al., 2009).
L'experiment ChaSTE de la missió Chandrayaan-3 ha proporcionat dades sobre temperatures de la superfície i la subsuperfície lunar, indicant que les pendents orientades cap als pols podrien mantenir aigua gelada estable a pocs centímetres de profunditat (Durga Prasad et al., 2025).
La presència d’aigua a la Lluna té un impacte crucial per a l’exploració espacial. L’aigua pot ser utilitzada per a consum humà, com a recurs per a la producció d’oxigen i com a component per a la fabricació de combustible de coets.
Les proves científiques actuals confirmen que l’aigua a la Lluna és present en diverses formes i pot ser clau per a l’exploració espacial futura.