Triangulació clàssica per calcular distàncies i posicions a partir d’una base mesurada i angles observats amb teodolit. Inclou fórmules, correccions de base, connexió de triangles i exemple resolt pas a pas amb MathJax 3.
Mesuro amb gran precisió una base $\,AB\,$ i, des dels vèrtexs, observo angles cap a nous punts. Amb trigonometria determino la resta de costats i vaig cosint triangles que comparteixen costats. Això permet portar la precisió de la base a distàncies molt més llargues.
Cal intervisibilitat per poder observar angles. Amb dos vèrtexs visibles triangules el punt; amb tres aconsegueixes redundància per comprovar i ajustar errors. A més, la xarxa necessita almenys una orientació d’azimut (per exemple, respecte al meridià local) per portar-ho a coordenades o rumbs absoluts.
En cartografia projectada (p. ex. UTM) intervé la convergència del meridià per convertir azimuts geodèsics en rumbs de quadrícula; en triangles curts, l’efecte és petit però s’ha de considerar en treballs de precisió.
Llei dels sinus: $$\frac{a}{\sin\alpha}=\frac{b}{\sin\beta}=\frac{c}{\sin\gamma}$$
Llei dels cosinus (per diagonals o comprovacions): $$c^2=a^2+b^2-2ab\cos\gamma$$
En xarxes curtes (quilòmetres) el model pla és suficient. En triangulacions llargues, calen fórmules geodèsiques sobre l’el·lipsoide i l’excedent esfèric.
Quan dius «com resto la base», en geodèsia vol dir reduir la longitud mesurada fins a la referència desitjada. Seqüència típica:
En moltes obres modernes, l’estació total ja retorna distància horitzontal i corregeix temperatura/pressió. Tot i així, la reducció a MSL o a el·lipsoide continua sent rellevant si vols compatibilitzar amb coordenades geodèsiques.
Suposa una base mesurada AB i angles observats. Es calcula el primer triangle ABC, es pren el costat AC com a nova base i es resol el segon triangle ACD. Finalment, es dedueix una distància més llarga BD amb la llei dels cosinus.
Base i reducció | |
---|---|
Base mesurada (horitzontal a terra) | AB = 1\,000.000\;m |
Cota mitjana | h = 500\;m |
Radi terrestre adoptat | R = 6\,371\,000\;m |
Reducció a nivell del mar | $AB_{\text{MSL}}=AB\,\dfrac{R}{R+h}=\,\mathbf{999.921\;m}$ |
Angles observats (sexagesimals) | |||
---|---|---|---|
Triangle ABC | A = 54°20′30″ | B = 63°10′20″ | C = 62°29′10″ |
Triangle ACD | ∠A (entre AC i AD) = 47°15′10″ | ∠C (entre CA i CD) = 58°40′50″ | ∠D = 74°04′00″ |
$$\frac{a}{\sin A}=\frac{b}{\sin B}=\frac{c}{\sin C},\qquad c=999.921\;\text{m}$$
Resultats: $\;\boxed{BC=a=916.050\;\text{m}},\;\boxed{AC=b=1006.087\;\text{m}}$.
Comprovació d’excedent esfèric: àrea $\approx 0.409\,\text{km}^2 \Rightarrow E \approx 0.0021\;\text{arcsec}$; negligible $\Rightarrow$ model pla vàlid.
$$\frac{CD}{\sin\angle A}=\frac{AD}{\sin\angle C}=\frac{AC}{\sin\angle D},\qquad AC=1006.087\;\text{m}$$
Resultats: $\;\boxed{CD=768.344\;\text{m}},\;\boxed{AD=893.821\;\text{m}}$.
Al vèrtex compartit $C$, l’angle entre $CB$ i $CD$ és $\angle BCD = \angle BCA + \angle ACD = 62°29′10″ + 58°40′50″ = \boxed{121°10′00″}$. Amb la llei dels cosinus:
$$BD^2=BC^2+CD^2-2\,BC\,CD\cos\angle BCD$$
Resultat: $\;\boxed{BD=1\,469.019\;\text{m}}\;$ (molt superior a la base inicial $AB$). Així es propaga la precisió a distàncies més grans.
En cada triangle: $$\omega = (A+B+C) - (180^\circ + E).$$ Reparteix l’error $\omega$ entre els tres angles (p. ex. a parts iguals: $-\omega/3$) o segons pesos de mesura. En xarxes, fes un mínims quadrats.
Triangles propers a equilàters (≈60°) minimitzen la propagació d’errors. Evita angles massa aguts o obtusos.
Per convertir direccions relatives en rumbs absoluts cal com a mínim un azimut conegut (astronòmic o geodèsic) d’un costat de la xarxa. En projeccions com UTM, tingues en compte la convergència del meridià i el factor d’escala $k$ per passar a rumbs de quadrícula i distàncies projectades.
Entra base reduïda ($c$) i angles del primer triangle ($A,B$). A continuació entra els angles del segon triangle sobre el costat compartit $AC$ ($\angle A$, $\angle C$). Calcula $BC, AC, CD, AD$ i la distància llarga $BD$.